Mèl·loro rosso



	You never know what you’re in for / Mai sabràs què fas aquí The best kiss / El millor petó Come on Louann / Vinga, Louann Green river / Riu verd The red lights / Les llums vermelles On Elvis Presley’s Birthday / L’aniversari de l’Elvis A mountain of love / Una muntanya d’amor I want to talk to you / Voldria parlar amb tu Last of the rock stars / L’última estrella del rock Diamonds by the yard / Diamants a dojo Ground zero / Zona zero Hollywood / Hollywood You never know what you’re in for Mai sabràs què fas aquí Quan es fa tard et col·loques al costat De l’eterna caiguda Una diversió que ve de lluny Vas dir que algun dia marxaries Però les revistes i el glamour Encara et mantenen aquí La sortida encara espera que la trobis I tots som ionquis, camells, xulos i putes Mai sabràs que fas aquí Pots dinamitar, intentar abandonar Però mai sabràs què fas aquí Quan tenies nou anys Recordaves una vella cançó Vas pensar què enyoraves i només pensaves en un petó Era de debò o estaves somiant Troba un camí, treballa’l i qualsevol dia Fes l’assaig final de l’obra passional de la teva vida Però al final decideixes quedar-te I li dius que no plori És molt dur ser una persona normal I fer-se passar per primera qualitat Cal trencar amb aquestes creences Que es basen en la mentida I seguiràs endavant I seguirem endavant © Elliott Murphy (1976 Night lights) The best kiss El millor petó Sonaven les campanes de l’església Però jo volia alguna cosa més Sonaven les campanes per un cor trencat L’amor només serveix per ser trencat I aquell vespre tot estava bé (Es veia la fi de la malaltia i l’horror) Jo perdia el temps caminant pels carrers Esperant la propera lluna plena, esperant-te a tu No vull trobar a faltar el millor petó Que, malgrat tot, em van donar els teus llavis mentiders Però ja ho havia superat I m’havia quedat amb el meu millor barret Queden enrere els dies perduts I me’n vaig de vacances a veure els capvespres És només una trampa però ho acostumo a fer I de tornada al meu hotel Oloro el perfum del seu canell tan fi I em repeteixo que això no millora Tothom sap on és la consciència Tothom sap que és on creix el mal El nen ja s’ha adormit al pis de dalt Però el meu cap no està en aquesta casa Els periodistes intenten dir què és important I jo et dic que estan bojos de tancar Recordo com brillava el seu llavi inferior El somriure que faria moure mil vaixells O em quedo alimentant els meus records O pujo al pis de dalt On ella m’està esperant © Elliott Murphy (2003 Strings of the storm) Come on Louann Vinga, Louann Quan et miro als ulls només veig mentides Quan m’agafes la mà, on em vols portar? Em vull calmar, però les teves excuses no serveixen Si vols que em quedi, m’hauràs de dir per què Vinga, Louann Algun dia riurem plegats de tot això Algun dia podrem reviure el passat Però aquesta nit estic enfonsat Tu estàs preciosa i jo estic molt trist Sabies des del principi que jo no et faria mal No tenies altre lloc on anar i vas dissimular Em vas fer sentir el millor i em vas robar el cor Series capaç de ser honesta vivint amb algú? Vinga, Louann Quan estàs estirada al llit i entra la llum de la nit I prens un te, és quan penses en mi? Mai podré entendre per què sempre estaves morena Si algun dia ens tornem a trobar segurament et diré Vinga, Louann © Elliott Murphy (2002 Soul surfing) Green river Riu verd Les llums ballaven Trepitjades de ratolí en un segell Una foto de la nostra nova casa La teulada vermella i magnolis Un camp d’oliveres I un riu verd que puja fins als genolls El pa de figues no és tan dolç com tu Si et pogués llegir la mà Et diria la veritat o et diria una mentida Si et portés fins als meus braços O si et portés a terres llunyanes Un riu verd que puja fins i tot més amunt Tres anells en els meus dits Passat, present i destí Un va venir del gran riu El segon d’un altre lloc Un lloc de perdó, contradicció i blues Un riu verd segueix pujant i m’inunda les sabates Aquest vaixell no es mou Està enganxat a terra Ahir vaig dormir en una llitera Vaig somiar que era a la presó Al costat d’un home perillós Vaig despertar en el riu Que ens envaeix mentre dormim El riu verd segueix pujant i ja em mulla els ulls Riu verd Porta la meva ànima fins al mar © Elliott Murphy (2003 Strings of the storm) The red lights Les llums vermelles Saltant-me els semàfors vermells de Mallorca Noies rumanes i rates de pedra sense un llit on descansar Encara recordo, perquè he de recordar-ho Les últimes paraules que una Blancaneus em va dir quan me n’anava Hi ha lluna plena i plou Els restaurants encara estan oberts i hauries de menjar una mica No tinc gana, el que passa és que estic buit Els homes casats mai esteu tranquils Em sents? O estic totalment sol? Em vaig treure les botes i de genolls vaig resar Déu, em donaràs una altra oportunitat? Em va dir escolta noi jo no fa¡g les teves normes Però t’acompanyaré quan siguis al final Alguna cosa m’ha fet disparar l’alarma No sé què podrien robar-me, és un misteri Confesso més coses de les que hauria El camí a la bondat és massa sinuós Em vas dir que per odiar viatjar no paro de moure’m Et vaig contestar que per odiar escriure parles molt bé Ara estic com l’Elvis assegut al lavabo Cec com un talp, observador com un falcó Trobo a faltar el meu amor de veritat La trobo a faltar sempre La trobo a faltar quan estic despert La trobo a faltar quan estic dormint Intento omplir el buit incansablement Fins que la retrobi i la pugui abraçar Em sents? O estic totalment sol? Em sents? No sona el telèfon... © Elliott Murphy (2003 Strings of the storm) On Elvis Presley’s Birthday L’aniversari de l’Elvis No puc dir que m’agradi la ciutat on visc Aquest lloc particular de l’univers Però hi vaig créixer i la trobo a faltar quan no hi sóc Quan era un nen anava amb el meu pare A les llums de les zones d’ombra I a les botigues de restauració Hauria comprat una elegant nevera d’alumini i una cuina de gas antiquada Mentre jo li suplicava anar a les armeries de Canal Street I comprar bales de fusell usades Vestia una jaqueta curta de pana, un barret informal amb una ploma I parlava amb les mans a les butxaques fent sonar les monedes Conduïa el seu Cadillac i era l’aniversari de l’Elvis Ho van dir a la ràdio i al meu pare li agradava l’Elvis Era meravellós Anàvem pels veïnats de negres a la part nord de Long Island Quan l’Elvis encara era viu El meu pare era de Brooklin La gran depressió li va deixar empremta Recollien carbó de les vies del tren No podia dir res de bo del president Roosevelt Anys després, a mi m’agraden els bars dels hotels elegants On pugui fer una copa sota un cel d’Scott Fitzgerald El més cool dels cool Mai vaig ser un nen Amb el meu pare, ara ja mort, fent sonar les monedes El dia de l’aniversari de l’Elvis Aquesta és una ciutat irreal Pots ser qui vulguis ser Quan et trobes sol © Elliott Murphy (1990 12) A mountain of love Una muntanya d’amor Si mai me n’anés d’aquí Em farien falta totes les forces I si decideixo quedar-me Encara me’n faran falta més Vaig caminar pels carrers Buscant algú que se t’assemblés I regalar-li tot el que t’havia comprat Creuràs que m’ho invento, però és veritat I si perdés la meva ràbia Perdria la meva essència I si pogués desfer-me de la tristesa Al final podria ser... Una muntanya d’amor © Elliott Murphy (2003 Strings of the storm) I want to talk to you Voldria parlar amb tu Quan estàs sola i no tens ningú a prop I vas omplint de fum l’aire Penses en mi? T’arriben els meus pensaments? Voldria parlar amb tu És una qüestió de temps i d’això en tenim molt No faré cap joc de màgia Potser un home desesperat també espera Voldria parlar amb tu Hi ha cap secret a la vida O és només lluita i patiment Potser hem nascut per perdre Però jo només et vull veure Una vegada i una alta i una altra i una altra T’he de dir una cosa I el que et dic és veritat Mai he trobat ningú Que em faci emocionar com tu És una vida encantadora Que sempre m’atravessa Voldria parlar amb tu Quan estàs sola i no tens ningú a prop I vas omplint de fum l’aire Penses en mi? T’arriben els meus pensaments? Vols perdre el temps a convertir-te en dos Perquè un home desesperat t’està esperant Voldria parlar amb tu © Elliott Murphy (2001 La terre commune) Last of the rock stars L’última estrella del rock Els fanals no poden descriure El que sento per tu aquesta nit Un sentiment a l’esquena com una jupa vella Com ser a l’escola i no poder suportar-ho I ara sóc al carrer i em sento brut Tinc por de casar-me perquè sé que em farà mal És l’última estrella del rock I tu i jo El rock and roll és aquí per quedar-se Però qui es quedarà per tocar? Vaig sommiar que veia el Rei en un gran cotxe Tenia una cinta al cap i les mans semblaven gegants Va baixar la finestreta, per poder saludar No li vaig veure la cara, hi havia boira a l’interior Va néixer per ser el rei, per ser l’home I va morir malgrat ser un sant, però no crec que ho entengués Vici adolescent per les drogues abans d’hora Això significa una guitarra i en tens una I tens la destral i tens la gent I el teu vell pensa que és una pèrdua de temps i de diners I esperes tota la setmana per sortir a la tele Perquè és a la tele on vols anar a tocar el dissabte a la nit I ara ja mai acabes els teus deures I no importa perquè ara ja tens el ritme Una noia que no surt el divendres per la nit I un noi que surt a tocar Alguns som senyors i altres som esclaus I hi ha un noi que sap que sortirà a tocar Deixa un calaix ple de cordes trencades Sabem d’aquests nois i sabem d’aquestes coses Sisplau, no ploris No saps com em sento jo © Elliott Murphy (1973 Aquashow) Diamonds by the yard Diamants a dojo Quan m’estiro amb la meva noia El soroll de la nit em manté en forma Visc la ciutat, potser visc Però aquesta nit no puc ser fort Els poetes romàntics vigilen la foscor Tot el meu ser malgrat ser tan jove Un vell plora en obrir el seu medalló La seva nena va desaparèixer després d’una baralla En les llums de la nit hi ha la resposta I tu pots agafar diamants a dojo El somni de Tiffany de la ballarina de porcellana Un vell negre tocant blues amb la guitarra A mitjanit em rendeixo Des de sempre amb el teu encanteri Has estat la meva amant Vas salvar-me la vida amb les teves històries © Elliott Murphy (1976 Night lights) Ground zero Zona zero Has vist el meu pare Has vist el meu germà Has vist la meva nòvia Has vist la meva mare Has vist la meva germana Has vist el meu company Has vist el meu veí Has vist la meva amant Ho vaig veure tot, estava davant la tele No podia respirar. no podia imaginar-ho Vaig pensar que era una pel·lícula, que era un malson Vaig anar sota cobert, estava rabiós Vaig pensar en la venjança, però no tenia sentit Vaig pensar en la pau i en el futur Has vist el meu marit Has vist el meu cosí Has vist el meu amic Has vist la meva família Has vist la meva ciutat Has vist el meu país Has vist el meu món Les torres cauen i els somnis es trenquen Les ferides profundes mai no cicatritzen Em fa mal el cor, els ideals s’enfonsen Em fa mal el cor, les religions assassines Vaig sentir la por, vaig sentir la ràbia Vaig sentir l’horror, vaig sentir la guerra Vaig sentir la violència, vaig sentir l’odi Vaig sentir el patiment, vaig sentir la pena I prometo que de la foscor vindrà la llum Ho prometo I quan no trobis un motiu, una resposta I a mitjanit et vinguin ganes de plorar Nosaltres recordarem la zona zero Has vist el pare - Vaig sentir por Has vist el germà - Vaig sentir ràbia Has vist la nòvia - Vaig sentir horror Has vist la mare - Vaig sentir guerra Has vist la germana - Vaig sentir violència Has vist el company - Vaig sentir odi Has vist el veí - Vaig sentir patiment Has vist l’amant - Vaig sentir pena Has vist la ciutat Has vist el país Has vist el món © Elliott Murphy (2003 Strings of the storm) Hollywood Hollywood Recordo quan eres a la granja Somiant amb l’Andy Warhol Al graner els nois et tocaven I tu et preguntaves si era correcte Però mira’t ara Tens tot el que pots desitjar Sabates de taló alt, i tot va bé Vas muntar la meva vida en technicolor I ara no sé què sentir Les meves emocions estan dins dels rotlles de les pel·lícules Saps que vas moldejar la meva vida fins fer-me caure Vaig seure al sofà de la Garbo Em vaig convertir en un pallasso James Dean de qui et podies riure Només vull saber quan acabarà tot Però mira’m ara, no hi ha res de debò Les pel·lícules ja no hi són, i tot va bé Em vas donar el millor Una banda sonora de violència i sexe I ara no sé qui he de ser Perquè davant del mirall Només veig alguna estrella de cinema Que no té res a veure amb mi I som rebels amb massa causes Però tot va bé I no puc trobar un final feliç Però tot va bé I com va dir aquell no hi ha vida enlloc Però tot va bé Hollywood © Elliott Murphy (1975 Lost generation) Enrere