pas

Néixer, viure, morir, la vida breu...
Prou ho conta Natura amb cada flama
o perfum esvanit a tot arreu,
i sorpresa del gel ferint la rama.

Com si volgués servir de confident,
l’arbre, entretant, senyala el pas de l’hora.
D’una abraçada el mou i el gira el vent.
Si s’espassa el ruixim, encara plora.

Josep Sebastià Pons