tranquil·les

I així dins de la tassa que fumeja
veig el meu rostre tremolós d’infant
que em mira compadit fins que es barreja
amb el meu rostre d’ara, que sóc gran.
I junts mirem per tardes venidores
les angines, les grips, els refredats
que ens donaran unes tranquil·les hores
lluny del soroll del món desmanegat.

Narcís Comadira